Joan Surroca i Sens
Una preciosa carta que reflecteix les incerteses que la nostra generació hem deixat a les properes, des de una òptica de resistencia.
CARTA
Estimada B.,
El teu institut em va convidar i les meves paraules varen xarbotar la teva sensibilitat tan pròpia dels teus catorze anys. Vares venir a casa per seguir conversant de les teves inquietuds i sobre el futur que ningú veu clar. Em sentia interpel·lat pels teus sorprenents ulls verds de blat d’abril.
Sovint els grans no sabem donar respostes perquè hem estat maldestres, ens hem equivocat i sabem que deixem un món inacceptable per a vosaltres. T’escric a tu, i a tots els adolescents, en un intent de resumir el que necessitaria llibres per explicar-me amb correcció. T’ho dic clarament: res pot tenir solució amb l’actual sistema econòmic.
Si vols donar sentit a la teva vida, lluny del viure passiu de tantes existències, dedica’t a posar en evidència les contradiccions de la nostra organització econòmica. Cerca estratègies no violentes per acabar amb el robatori a gran escala provocat per la banca, els negocis sempre bruts del tràfic de persones, de les armes i de la droga i dels especuladors dels béns de la Terra que són de tots.
El capitalisme fomenta que aflorin els racons més obscurs de la naturalesa humana. Rousseau tenia raó: l’home és essencialment bo i no et creguis que l’home sigui un llop per a l’home com predicava Hobbes. La gent senzilla, la gent que no té gaire res, sigui d’on sigui, sol ser generosa i en els ulls porta la marca de la bondat. La cobdícia ens porta a l’abisme de la deshumanització.
Coopera amb tota la força de què siguis capaç per canviar un sistema malvat i no t’entretinguis posant pedaços, com tants equivocadament hem fet, perquè faràs contents els poderosos quan et vegin anul·lada amb l’os que ells mateixos hàbilment t’hauran llençat.
Que ningú et tapi la boca amb discursos sobre la bondat de la nostra democràcia inexistent. Estem en una plutocràcia on governen els rics i poderosos. Sigues valenta per resistir la forçosa soledat amb la qual viuràs.
No et deixis enquadrar mai tal com pretendran aquells que ignoren que el pensament necessita llibertat. Són els mateixos que es posaran nerviosos quan remoguis les tranquil·les aigües en què naveguen. Esforça’t amb passió sense admetre mai que el fi justifica els mitjans. Mai.
Sigues forta perquè, si actues així, tots aquells a qui molestaràs, incapaços de trobar arguments, et desqualificaran directament i t’acusaran de voler restar per damunt del bé i del mal. Quan escoltis això, et recomano que no t’hi tornis. Mira-te’ls compassivament i tu ja sabràs que també tu vius en el mal tot cercant el bé, perquè qui viu plenament en el bé –en un món tan cruel, injust i depredador– forçosament viu privat de llibertat física.
Cerca l’equilibri per no dimitir mai. Viu amb entusiasme i, malgrat tot, celebra la vida en comunió amb tots els éssers, especialment amb les persones estimades. Dedica temps a contemplar silenciosament el firmament des d’un punt elevat, sense contaminació i, des d’aquest lloc net, mira les estrelles i elles t’oferiran solucions a algunes de les preguntes que jo no he sabut respondre’t. Amb els meus millors desitjos.
Joan Surroca i Sens
Realmente hermosa.
Voy a dársela a leer a mis hijas.
Les dice aquello que yo no he sido capaz de contarles.
Muchas gracias.
Maravillosa carta. Realmente marvillosa.
De aplicación para todos, sea cual sea nuestra edad.
Muchas gracias.
[...] - JOAN SURROCA - [...]
Un fabuloso regalo.
El gran Galeano. Magnífico. Magistral.
Palabras. El derecho a soñar.
http://es.youtube.com/watch?v=HeFvIH0EHEM
Josep, aquí te dejo un comentario que nos han dejado en el blog a esta carta magnífica.
Un saludo re-evolucionario.
Un saludeo desde Chile! Admiro estas letras y comparto todas sus sensibilidades. Me fascina esta página que en mucha medida ha contribuido a quitarme la cruel venda de los ojos. Aquella venda que te entregan al nacer. Aquella que sabes tienes puesta cuando por fin dezcubres la MENTIRA, la manipulación. Siento mucha pena y rabia. Siento que me han robado la infancia. Pienso: yo debería haber estado chapoteando en el barro en vez de haber asistido a una educación uniformada que jamás me enseño a pensar, y luego decirme: y esa educación ¿porqué me le han entregado asi? tan perversa, y descubres que, sin duda alguna, esta allí precisamente para que no pienses, para que no cuestiones, para que VALIDES, para que te transformes en un defensor de este sistema, un estupido que grita y crucifica al primero que intenta dar cuenta de nuestro error; un perro. y así sucesivamente las instituciones nos siguen mintiendo; nos dicen que no hay hambre en nuestros pueblos, pero personas mueren disimuladamente de hambre a la vista de los ofrecimientos hoteleros y turísticos. Nos hacen creer que la vida es el viaje, la comodidad, etcétera, y no damos cuenta que sólo estamos echando a andar esta maquinaria despreciable. Muchos que sabemos estas cosas seguimos viviendo en esta miseria espiritual, en esta prohibida libertad.
Se me ha tratado de negativo, de loco, de estupido, de que “pierdo el tiempo”, que necesito pastillas, que debo madurar y no son más que gritos desesperados que ven a un ser camino a la libertad para que vuelva a compartir esta desgarradora prisión.
No entiendo como el acaudalado no se desprende de sus bienes sabiendo que niños como los suyos estan padeciendo las más crueles deficiencias materiales y enfermedades físicas y psíquicas. No entiendo porque alimentan el egoísmo y me invitan a compartirlo.
Veo como a lo largo de la historia se han desprestigiado las más grandes ideas de la manera más brutal y terrible y las han desviado a horrores aún más patentes. Han destruido el anarquismo y lo han reducido al “desorden”; cuando no es más que el orden más puro, sin diferencias, sin lideres ni autoridades. Como hacen temblar al que se atreve a pronunciar la palabra MARX cuando NINGUNO de los que lo atacan lo ha leido. 1984 es nuestra vida; telepantallas por doquier, la neolengua que azota nuestra inteligencia, editoriales que distorsionan las obras más sanas que ha producido nuestra historia.
Sres. ELLOS utilizan la violencia y llaman terrorista a quien pretenda ir en contra de su historia.
Ahora bien: ¿Es tomar un fusil, al ver a niños desparramados como cosas, mujeres y hombres abandonados a la muerte en vida, empresas despiadadas que experimentan con humanos, que los sacrifican, que destierran indigenas, que ordenan a sus FFAA a allanar poblaciones inocentes completas, un Acto de violencia?
Educación revolucionaria:
CONSEJOS DE OSHO
Filosofo hindú contemporáneo
http://www.inteligencia-emocional.org/aplicaciones_practicas/OSHO_educacion_revolucionaria.htm
http://www.inteligencia-emocional.org/aplicaciones_practicas/OSHO_educacion_revolucionaria.htm
Para padres y madres valientes.