
Carta oberta al conseller de Sanitat Sr.Boi Ruiz
Sr. Boi Ruiz:
Comprenem les dificultats i preocupacions que té per no poder aconseguir un pressupost de sanitat suficient, degut a la crisi econòmica provocada pels qui no la pateixen.
Reconeixem que no déu ser fàcil estar al davant d’un departament com aquest, en aquestes circumstàncies . No sabem realment encara de quin peu calça, per atribuir-li bona o mala fe en les seves actuacions, el temps ho dirà;
Però el que ens sorprèn és aquesta oposició activa del col·legi de metges de Barcelona, oposant-se a la retallada de pressupost, sense aportar cap mes alternativa per assegurar la qualitat de l’atenció sanitària que no sigui la de dedicar els mateixos o superiors recursos econòmics, com si aquests fossin inesgotables.
Perquè el col·legi de metges i el propi Conseller no es seuen a negociar una inferior medicalitzacio de la vida de tots els ciutadans, aprofitant les propietats curatives de moltes plantes medicinals ?, algunes d’elles encara prohibides per no molestar a l’ interès especulatiu de la gran indústria farmacèutica.
Perquè no parlem de reduir la despesa sanitària procurant una bona dieta per tota la societat, evitant additius químics en la nostra alimentació diària, industrialitzada i subministrada a dojo pels grans supermercats ?
No els interessa Sr. Conseller i Srs. del Col·legi de Metges parlar d’aquests temes?
No serà que parlar d’aquests temes els privaria de rebre les compensacions que poden percebre d’aquesta indústria farmacèutica mafiosa, a canvi del seu silenci i de receptar com a bojos medicaments que no curen?
Trobem a faltar en vostès la valentia del premi novell de medecina , Richard J. Roberts on explica en una entrevista a la Vanguardia, com s’especula amb la malaltia i com s’evita produir medicaments que curin
http://joseppamies.wordpress.com/2009/05/23/el-farmaco-que-cura-del-todo-no-es-rentable/
Per si ho desconeixen , només amb una planta que els malalts de diabetis es podrien cultivar ells mateixos a casa, podríem reduir de forma considerable, la despesa que ocasiona aquesta maleïda malaltia en mes de 700.000 catalans.
Han fet mai números del que representa la diabetis dins del pressupost sanitari?
Segurament utilitzant aquesta planta , l’Stevia Rebaudiana, acabaríem amb els problemes pressupostaris de tot el sistema sanitari.
Quan diagnostiquen un malalt de diabetis, l’omplen de tot tipus de medicaments : pidoles per la glucosa, insulina , diürètics , estatines pel colesterol, etc., amb els efectes secundaris que tots coneixem i a mes a mes , no arriben a controlar gairebé mai aquesta malaltia.
És més amb tota la seva parafernàlia medicamentosa no poden controlar els nivells de glucosa i per aquest motiu són freqüents els casos de ceguesa per retinopaties i amputacions de membres inferiors per peu diabètic .
Aquestes despeses per invalidesa , malgrat no figurin al pressupost de sanitat , també són una seqüela de la seva irresponsabilitat, al no ser receptius a les evidencies (es clar no “científiques”), que aportem des de fa anys en el treball diari d’atenció a gent desesperada , amb nivells altíssims de glucosa en sang i amb seqüeles greus .
No ha de ser només feina d’una associació sense ànim de lucre com és el cas de la “Dolça Revolució de les Plantes Medicinals “, la que procuri millores en aquest col·lectius de tant risc i tanta despesa sanitària. Han de ser vostès també, com estament sanitari oficial els que no es tanquin a la realitat que estem començant a superar a hores d’ara sense la seva col·laboració.
Ens preocupa, i molt , quan rebem la visita de metges diabètics que reconeixent l’efectivitat d’aquesta planta, no puguin ni parlar-ne a la seva consulta, per por al que dirà o farà el Col·legi de Metges, organisme que per ser corporatiu i d’afiliació obligatòria coacciona als seus associats.
Ens preocupa que les pròpies associacions de persones amb diabetis, no puguin parlar dels efectes beneficiosos de l’Stevia Rebaudiana, per por a perdre els patrocinis econòmics de la Indústria farmacèutica.
Vegin en aquest enllaç http://www.dolcarevolucio.cat/ca/testimonis/diabetis, testimonis valents que signen la seva experiència i s’ofereixen a explicar-la a qui ho necessiti.
Un en concret és molt significatiu, ja que desprès d’ anys de diabetis descontrolada malgrat la medicació oficial , acaben amputant-li les dues cames com a conseqüència de les seqüeles de la seva malaltia . Aquest home que ara té 80 anys , va descobrir l’Stevia desprès de l’amputació i al cap d’uns mesos la seva diabetis s’havia controlat de forma extraordinària , podent haver fet innecessària l’amputació, si aquest home hagués estat informat degudament pel servei públic de salut . Aquest testimoni es el darrer en la llista
Creiem que en casos com aquests fóra bo explorar la via judicial fins i tot penal , per demanar responsabilitats a tanta irresponsabilitat.
Malgrat tot estem oberts a col·laborar amb qui calgui per redreçar aquesta situació lamentable tant de pressupost com de qualitat d’assistència sanitària.
Però és que aquest exemple de la diabetis, el podríem traslladar a temes d’al·lèrgies, càncers, pedres del ronyó, etc., on ja tenim experiències extraordinàries amb altres plantes i a un cost ridícul comparat amb el tractament oficial.
Creiem que ha arribat l’hora de dir prou al espoli del pressupost sanitari per part de la Indústria farmacèutica.
Per aquestes empreses no els ha arribat la crisi; els arribaria si les polítiques de sanitat fossin les que haurien de ser en favor del poble.
Josep Pàmies i Breu
Vice-president de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals
Es dificil escriure correctament el catala, estic convençuda que qui ho volgui entendre ho fera . Aquesta ” reclamacio ” es totalment justa i equilibrada , pero ESCOLTA ALGU LES BONES RAONS ? NO ! perque estan lligats de peus i mans , ja ho saben que tenim rao, pero…no poden fer-hi res , aquesta es la trista realitat . A mi , m’agradaria anar una mica mes enlla i demenar a qui pertoqui Perque no eduquen a la poblacio en el sentit de fer-los mes concients i que no pateixen tantes malalties ? Segur que aquesta opcio deu ser mes dificil ja que els resultats serien catastrofiques per les grans multinacionals farmaceutiques . Aquesta es la meva opinio personal i en soc totalment responsable . Moltes gracies
Amigo Josep, eres un abanderado que saltas a las trincheras (sin herir a nadie) en defensa de tus convicciones. Mis respetos por ello.
Yo soy usuario de la stevia garcias a ti, y en general gracias a vosotros La Dulce Revolución. En mi caso no he desarrollado (aun) diabetes así que la uso de la forma más lógica como planta-bienestar para mi organismo, beneficiosa para el área del páncreas así como también para la tensión arterial, y se que lo es porque hay información más que suficiente sobre ello; acostumbrado por mi trabajo de ingeniero a buscar informaciones técnicas, sé que, cuando estas se comnsiguen y son fiables, es irtracional dejar de utilizarlas.
No intento curar nada, solo busco favorecer a medio plazo mi bienestar físico
Estamos mezclando cosas, conceptos y sobre todo faltando al respeto a los trabajadores.
Toda tu argumentación me parece perfecta, pero irreal a día de hoy.
Me parece perfecto que recorten gasto sanitario, hay bastante para recortar, pero no personal. Es absurdo pensar que con menos personas se va a mantener la calidad asistencial. Recortar personal en servicios como urgencias, diálisis, UCI, etc es de locos.
En cuanto al sistema farmaceutico que se sigue hoy en día, es bueno saber que no se receta lo que se quiere si no lo que te mandan desde arriba para cumplir unos objetivos. Siempre hay quien no se ciñe a las normas pero son los menos. Los sanitarios que seguimos criterios naturistas somos pocos y mal mirados.
————
Sr AA:
En primer lloc dir-li que no tingui por a mostrar la seva identitat, perquè el temor o les pors només engendren que violència. I mes a mes no ens acusi d’algo que no hem escrit. Si que l’hi demanem, la valentia suficient per no receptar el que els diuen des de dalt, sinó lo que la seva consciència l’hi marqui.
En cap moment parlem en els nostre escrit de reduir personal ni sous , que pel que sembla son els mes baixos d’Europa . Estem plantejant un estalvi i una millora de qualitat de vida de milers de ciutadans amb una altra manera de practicar medecina que com molt be diu la practiquen uns pocs i a mes a mes mal mirats.
Una abraçada.
Josep Pàmies
sR.JOSEP por suerte que encontré en argentina en la pcia de Córdoba STEVIA todos los días tomo Stevia dos tacitas y me siento bárbara de mi diabetes aparte de edulcorar el desayuno y nuestro muy argentino mate.Cariños
Enhorabuena al payes valiente, su ejemplo debería ser suficiente para estimularnos al resto a seguir sus pasos y enfrentarnos al corrupto poder económico.
Le pediría un pequeño favor, en un video suyo que vi recientemente usted se lo pidió a Teresa F., mis conocimientos de su lengua vernácula no son suficientes para entender en toda su profundidad sus comentarios, sino es mucho pedir podría escribir también en español, le estaría muy agradecido.
Un cordial y virtual saludo, en espera de hacerlo personalmente cuando asista a alguna de las visitas guiadas organizadas por su asociación.
Hola AA, has publicado “algo” en el bloc equivocado y más si tenemos en cuenta la expresión “por sus actos los conocereis, no por sus palabras”, te cuento:
Josep hace AÑOS que está demostrando día a día su interior, está fuera de toda duda.
Te vanaglorias de ser naturista, donde está lo natural en tí? si tu realidad a día de hoy no te permite ver más allá de la punta de tu nariz, creo que es momento de que reflexiones. Lo que das a entender, es la línea de los DEBUNKERS y si en realidad lo que quieres es no verte mal mirado, lo cual me parece correcto, piensa las cosas antes de decirlas, pero insisto “por sus actos los conocereis”.
Lo siento, no pretendía crear polémica ni ofender a nadie. Es la primera vez que escribo algo en un blog y siento haberlo hecho en el una persona a la que hace tiempo que sigo.
Mis palabras nacieron del momento de crispación que estamos viviendo.
Por otro lado, lo que me hace ser tan pesimista respecto al sistema sanitario es ver la cotidianidad de la corrupción farmacológica en distintos ámbitos de la sanidad.
Para finalizar no me vanaglorio de ser naturista, solamente intento dar a la persona la dedicación y el respeto que se merece pero no puedo evadirme del marco en el que estoy encorsetado y en el que se me exigen cifras (personales y de grupo). No me estoy justificando. Si queréis comprender esta situación que vivimos, en la página de Miguel Jara he visto reflejadas algunas de mis realidades.
Reitero mis disculpas: Tiene usted todos mis respetos Sr Pamies.
———
Para mi tambien todos mis respetos , porque por lo que escribes eres una persona sensible y al menos haces todo lo que puedes para intentar mejorar la situación.
Otro gallo nos cantaria si la mayoria de profesionales de la salud estuviesen a tu nivel.
Un abrazo.
Josep Pàmies
[...] caixa. Per acabar us deixo el link de l’ultima entrada de Josep Pàmies en el seu bloc: Una alternativa a les retallades sanitàries val la pena [...]
Pensando en el sector sanitario en términos globales me viene a la cabeza la gran cantidad de asociaciones privadas de enfermos que existen. Dichos grupos aúnan esfuerzos financiando multitudes de actividades que se resumen en investigación y asistencia al enfermo ya sea por cuenta propia o ajena. ¿Qué significa todo esto? Que la sanidad pública no lo puede abarcar todo. Por tanto deduzco que es necesario un recorte de gastos y en la línea que nos propone Josep Pàmies mucho mejor que en la oficial. La finalidad podría ser hacer sitio a todo el sector bajo el paraguas del presupuesto de todos votado democráticamente, hecho que nos garantizaría la igualdad de acceso a los recursos de salud. Entiendo que esto no debería ser entendido como un recorte puro y duro sino como una redistribución del gasto que actualmente se acomete. Entiendo también que es necesario redistribuir el personal de unas tareas a otras. Y lo sé por experiencia que determinados profesionales con funciones administrativas o técnicas no llegan a medio llenar su jornada laboral. Es preciso encomendarles tareas alternativas a las actuales como sucedería en cualquier empresa con sentido común y afán de maximizar recursos. Mejoraría ampliamente la atención al enfermo. Incluso a todo aquel que tuviera ganas ¿Porqué no dar conocimientos técnicos y ofrecer tareas de investigación a todo el mundo? Falta nos haría y presupuesto lo hay si se recorta de donde sobra.
Desgraciadamente enfermedades las hay a raudales y a algunas de ellas no llegan las plantas ni creo que lleguen otros remedios naturales conocidos. Sería preciso hacer hincapié en el gasto con este tipo de problemas tanto en investigación como en terapias aunque de momento fueran paliativas.
Y si nunca fuese preciso recortar personal habría que pensar globalmente. ¿No se puede recortar horario y sueldo y seguir trabajando todos? Creo que hasta mejoraría las condiciones de los pacientes y los trabajadores que los atienden ¿O son sanas las jornadas que se pegan algunos médicos de 14 horas al día alternando centros públicos y privados? ¿En qué manual de la enfermedad debe venir esta recomendación de practicar el auto-esclavismo con fines exclusivamente materialistas?
Salut
Hola! Estic fent una enquesta sobre sanitat i m’encantaria que les vostre opinions hi estiguéssin plasmades. Si algun de vosaltres té un moment (l’enquesta no dura pas més de deu minuts), us agrairïa que us passéssiu per http://www.planter2012.tk (o http://planter2012.blogspot.com/p/enquesta.html, si no funciona).
Moltes gràcies!!
Si aquest no és el lloc adequat per a posar aquest comentari, us agrairia que m’ho indiquessiu a planter2012@hotmail.com. De nou, moltes gràcies!
Hola,
Aquí us adjunto l’últim programa de radio “Lupa en mà” de Radio Ateneu del Clot on tenim un entrevistat de Luxe (Pedro Gallo, investigador en el camp de la salut) per avaluar i tractar les retallades al sistema Sanitari.
No us el perdeu.
http://www.ivoox.com/lem-8-2-sanitat-19-12-2012-audios-mp3_rf_1659777_1.html